Calendari del Lluçanès 2022 - Consorci del Lluçanès

D’UN TEMPS, D’UNES DONES, D’UN PAÍS

Totes les cultures han cregut en l’existència de poders sobrenaturals. Aquests poders poden produir efectes benèfics o efectes malèfics. Mostres dels beneficis que podrien produir aquests poders són: saber guarir, assegurar una bona collita, provocar la pluja en èpoques de sequera, etc. Quan aquesta relació s’utilitza per fer mal, apareixen els efectes malèfics. És el que coneixem com a bruixeria.

La població europea, a finals del segle XVI, s’havia recuperat de la Pesta Negra, epidèmia que entre els anys 1347 i 1350 assolà el continent.

El fenòmen de la bruixeria només es pot entendre en aquest entorn que origina el convenciment que aquest “mal” existia i que no només era lícit, sinó necessari, perseguir-lo.

Si a tot això hi afegim la condició de dona i l’ancestral atribució d’un saber al marge dels avenços científics sorgits de les universitats i que se centra bàsicament en el cos, en l’infantament, en la salut i la malaltia, en la vida i la mort, podem comprendre per què foren perseguides les bruixes.

Llevadores, guaridores, fetilleres, fascinadores, sortílegues, conjuradores, són alguns dels noms amb els que la gent de l’època es referia a aquestes “dones sàvies”. Les remeieres coneixien el valor curatiu de les plantes i jugaven un paper important en la medicina popular i, sovint, exercien de llevadores.

Continua

Als segles XVI i XVII es produeix una concentració del poder. Els governants volen fer front a la reforma religiosa centralitzant el seu poder i un dels aspectes que intenta dominar la monarquia és la religió. La dissidència religiosa va ser castigada amb el desterrament o la mort.

L’any 1609 es produeix l’expulsió dels moriscs. Es calcula que en foren expulsats més de 20.000 a Catalunya i més de 100.000 des del Regne de València.

És una època de pestes, sequeres, males collites o inundacions com la de 1617, i d’implantació de gran quantitat d’impostos. De tot això n’hi havia d’haver algun culpable, algú que trenqués les normes i aquest algú foren les bruixes i bruixots que com a seguidors del dimoni portaven el mal a la societat.

Aquest és l’entorn en què dones del Lluçanès, com la Marquesa Vila, Montserrada Fàbregas, Felipa Esperança Gallifa, Caterina Trenca o Rafaela Puigcercós i tantes altres, foren acusades de bruixeria. La falta de consistència d’aquestes acusacions se’ns fa evident en aquest moment però, lamentablement, la societat actual no ha deixat de dur a terme altres “caceres de bruixes”.

Josep Romero Beltran

L’últim dissabte de cada mes s’organitzarà una activitat relacionada amb els saber popular de les Dones Sàvies.

Podeu descarregar el Calendari del Lluçanès 2022