El Lluçanès diu Sí a la llet crua

/El Lluçanès diu Sí a la llet crua
Els productors de llet de vaca i elaboradors de productes lactis del Lluçanès veuen amb bons ulls el nou Decret de venda directa de llet crua de vaca.

El passat 19 de juliol es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nou Decret 163/2018, de 17 de juliol de venda directa de llet crua de vaca amb l’objectiu de regular l’activitat de venda directa de llet crua de vaca a les explotacions ramaderes. Després de 28 anys on estava prohibida la venda directa de llet acabada de munyir, la Generalitat fa una aposta restablint aquesta activitat econòmica que ha aixecat molta polèmica en diferents àmbits. Des del Consorci del Lluçanès, s’ha recollit l’opinió d’alguns productors de llet de vaca i altres professionals del sector làctic per conèixer-ne el seu parer.

El Lluçanès és un territori amb una llarga tradició lletera i fa uns anys comptava amb prop d’una trentena d’explotacions dedicades a la seva producció. Actualment, són molts menys els que es dediquen al sector i es calcula una davallada de l’ordre del 78% de les explotacions de llet. Les que encara es mantenen en actiu han apostat per una producció petita, amb una mitjana de 60 vaques de munyir i, tal com afirma en Pere de Garduixeres: “intentem fer la feina ben feta a la vegada que gaudim del nostre treball”.

El sector lleter s’ha reestructurat, esdevenint un sector molt tecnificat i altament professionalitzat tal i com apunta la Generalitat i, la publicació d’aquest decret, suposa un reconeixement a la bona feina dels ramaders i a un producte de qualitat. Les explotacions del Lluçanès en són un clar exemple, seleccionen la millor alimentació pel bestiar que, en la majoria dels casos, són farratges de producció pròpia. En el cas de Mas Reixagó, l’alimentació per a les vaques que produeixen llet per a la formatgeria és diferenciada i reuneix unes condicions específiques per a l’elaboració dels seus formatges. Els ramaders també vetllen pel benestar animal, amb un bon acondicionament de l’àrea de repòs amb incorporació de palla diària o bé innovant amb sistemes de llaurat i airejat diari pel compostat del fem i incorporació puntual de jaç. En altres casos, s’han instal·lat sistemes de ventilació o raspalls rascadors, amb elevada acceptació per les vaques. A més, des dels anys noranta, s’han endurit els controls sanitaris als quals estan sotmeses les explotacions lleteres, fet que garanteix l’obtenció d’un producte amb totals garanties pel consumidor en un context de bon estat de salut de la cabana ramadera catalana.

QUINS SÓN AQUESTS CONTROLS SANITARIS?

Salvador Tió, veterinari responsable del grup de sanejament boví Collsacabra i treballador del centre veterinari de Manlleu, ens comenta que es controlen les malalties infecto contagioses, és a dir, que es puguin transmetre a les persones. Per tant, 1 cop any, es procedeix al control de la Tuberculosis i la Brucel·losis. A banda d’això, cada vegada que es recull llet de l’explotació s’ha de fer un control de la bacteriologia. “Aquesta dada ens indica que la llet s’ha conservat en bones condicions: tancs de llet nets i a una temperatura adequada”, apunta Tió. Per altra banda, també es mira que no hi hagi residus d’antibiòtic a la llet, en cas que n’apareguin, aquesta llet no és apta pel consum.

QUIN PROCEDIMENT ES SEGUEIX JUST EN EL MOMENT DE LA MUNYIDA?

El procediment que se segueix de forma generalitzada en el moment previ a la munyida consisteix en una neteja inicial del braguer amb desinfectant i un assecat. A continuació, es procedeix al despuntat, consistent en l’eliminació de la primera llet i, posteriorment, s’inicia la munyida. Un cop finalitzada, s’aplica un segellat amb iode a cada mugró per evitar infeccions. L’explotació del Soler de n’Hug de Prats de Lluçanès compta amb una màquina de munyida robotitzada que, tal com ens explica l’Abel “ens ha fet augmentar la producció de llet, agilitzant i facilitant la nostra feina”. La llet es condueix directament en uns tancs refrigerants a una temperatura entre 1 i 4ºC.

QUINS SÓN ELS REQUISITS PER A LA VENDA DIRECTA LA LLET CRUA DE VACA?

  • S’ha de refredar immediatament després de la munyida i s’ha de conservar a una temperatura compresa entre +1ºC i +4ºC.
  • El lliurament de la llet crua per a la venda directa al consumidor final s’ha de fer com a màxim dins les 24 hores següents a la munyida.
  • La data de caducitat de la llet serà com a màxim de 72 hores des de la munyida.Cal donar informació clara especificant que es tracta de: “Llet crua de vaca no tractada tèrmicament: cal bullir-la abans del seu consum”.

L’aprovació del nou Decret, té una bona acceptació dins el sector de la llet al Lluçanès ja que pretén donar resposta a una demanda creixent de trobar noves sortides a un producte que va patir una forta caiguda en el seu preu. Malgrat aquesta iniciativa podria suposar una oportunitat per als petits productors, aquests preveuen que l’impacte de la mesura en el territori serà molt minse ja que, tal com afirmava Gerard Cuní elaborador de Postres Artesanes Santa Eulàlia, “no hi ha prou interès per part d’un nombre significant d’habitants en consumir llet crua, assumint la responsabilitat del que implica aquest consum: la llet s’ha de bullir, es fa malbé ràpidament, s’ha de mantenir en fresc i és més cara”. En aquest sentit, altres elaboradors com Jordi Compte de Formatges Lluçà, pensen que es podria acompanyar l’aprovació del Decret amb una “ bona campanya d’informació, tant de les mesures per al consum de la llet crua, com dels valors nutricionals de la llet en origen, trencant a la vegada amb falsos mites que arrosseguen els formatges produïts amb llet crua”. Els productors de llet opinen que no els suposarà un gran canvi a nivell d’ingressos però ajudarà a mantenir una relació directe i més propera amb el consumidor, a la vegada que suposa tenir més alternatives com a explotació.

En definitiva, l’aprovació del nou decret pot resultar una bona iniciativa en reconeixement del treball dels ramaders i com a mostra de confiança en la qualitat del seu producte amb un valor afegit.

 

Han compartit
2018-08-04T06:57:58+00:00 3 agost, 2018|Desenvolupament rural|