Aquest dilluns 20 de juliol de 2020, s’ha iniciat una nova campanya d’excavació al jaciment arqueològic de Puig Ciutat (Oristà). En aquesta ocasió es compta amb la participació de 7 estudiants procedents de diverses universitats catalanes, que combinaran els treballs d’excavació arqueològica al matí amb tasques de laboratori a les tardes.

Els treballs de camp consistiran en continuar l’excavació de l’edifici de planta rectangular d’època romana tardo-republicana (s. I aC), que havia estat localitzat en campanyes anteriors gràcies a la prospecció geofísica (fig. 1).

L’objectiu d’enguany és acabar l’excavació de tot el conjunt per deixar-lo enllestit per, un cop trobat el finançament oportú, procedir a la seva museïtzació i integració al Parc Arqueològic del jaciment.

Els treballs fets fins ara han proporcionat clars indicis de la destrucció violenta que va patir l’assentament en la seva última fase: bigues del sostre i restes del mobiliari carbonitzat, ceràmica aixafada in situ, algunes peces d’armament, i per primer cop a l’assentament, les restes esquelètiques d’una persona que hauria mort durant la destrucció de l’indret.

L’estança 17, delimitada clarament per quatre murs i accessible per una porta amb una llinda de fusta, es va interpretar com un àrea de magatzem o cuina. Si van recuperar fins a tres olles de ceràmica a mà que probablement es trobarien guardades sobre algun tipus de moble de fusta, com ara una prestatgeria, situat a la planta baixa de l’edifici. En un racó, s’hi va trobar també un conjunt de fitxes de joc de pedra que probablement haurien estat guardades en una bosseta de cuir o tela, que no s’ha preservat.

En l’espai 18 es va recuperar material més variat que hauria estat guardat al pis superior de l’estança i que en la seva destrucció s’hauria precipitat damunt el terra de l’edifici. Es van localitzar recipients ceràmics d’usos variats, com ara una àmfora emprada pel transport d’aliments, vaixella de taula (vasets de ceràmica de vernís negre) i algunes olles per cuinar. Tot i així, a nivell arquitectònic es va comprovar que l’espai queda totalment obert en el seu costat
sud sense un mur que defineixi una separació. Durant l’excavació es van recuperar algunes peces metàl·liques que podrien servir per fixar una possible porta o tancament de fusta, però podria ser que l’espai formes part d’una estança més amplia que s’estenia cap el sud.

Per aquest motiu, al final de la campanya de 2018 es va decidir aturar temporalment la intervenció en l’àmbit 18 i ampliar l’àrea d’excavació cap al sud, amb la intenció de trobar els límits i excavar-ho tot de forma conjunta.

L’excavació d’aquest espai més ampli (àmbit 18A) durant la campanya de 2019 ha permès localitzar abundant material ceràmic similar al localitzat en els dos àmbits ja coneguts: plats de ceràmica de vernís negre procedents de la Península Itàlica, algunes olles de cuina i diverses peces d’armament, com són projectils de fona de plom i una punta d’un projectil de catapulta.

També va ser en aquest indret on es van recuperar les primeres restes humanes de l’assentament. Els estudis realitzats sobre l’esquelet, encara en curs, apunten a que es tractaria d’una persona d’entorn els 40 anys, probablement de sexe femení.

L’equip d’arqueòlegs s’allotja a la Torre d’Oristà durant les dues setmanes que dura l’excavació (del 20 de juliol a l’1 d’agost) i el jaciment romandrà obert durant els matins de dilluns a dissabte per aquells que es vulguin acostar per visitar-lo i veure el desenvolupament dels treballs en curs. Com a cloenda de la campanya, i si la situació sanitària ho permet, el diumenge dia 2 d’agost al matí es farà una jornada de portes obertes que inclourà la visita del jaciment per explicar els resultats d’aquesta campanya i de la que es va fer durant la tardor passada.

La campanya compta amb el suport econòmic, administratiu i logístic de l’Ajuntament d’Oristà i el Consorci del Lluçanès. Es compta amb el finançament de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Shares