Cicle de concerts en espais patrimonials del Lluçanès

SANT MARTÍ D’ALBARS

LA TORRE DEL BARÓ

Es troba situada a uns metres al sud-oest del nucli de Sant Martí d’Albars. És un edifici en forma de L, de grans dimensions construït amb diversos cossos adossats i alçades variables, de maçoneria de pedra, cantonades de pedra treballada, obertures amb maó i emmarcades amb guardapols de maó vist. La façana principal destaca per tenir una galeria, tres grans finestrals i una portalada principal d’arc rebaixat, única obertura emmarcada amb pedra treballada.

Història

Va ser projectat com un gran edifici de planta quadrada amb quatre torres quadrades de major alçada als extrems. Del projecte, però, només se’n va acabar realitzant una part, que correspon a l’edifici actual.

Xarxes socials


Entrades


.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL, LLUÇÀ

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL

L’església, de grans dimensions, es troba situada al nord del poble. Construïda l’any 1855 recorda l’estil barroc popular, d’una sola nau, amb tres petites capelles laterals a cada banda, acabada en presbiteri i façana curvilínia. A la façana principal, orientada a l’oest, s’hi obre un gran portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada on hi consta la data de 1855 amb una creu intercalada. Sobre el portal hi ha una fornícula amb una imatge de Santa Eulàlia i més amunt, un rosetó. Encara més amunt s’obre un petit òcul emmarcat amb maó.

A l’extrem sud-est s’alça el campanar de l’església, de torre quadrada coronada amb una balustrada.

Amb la inauguració d’aquesta església propera al poble s’abandona el culte a l’antiga església romànica de Santa Eulàlia, les restes de la qual formen part de la capella del cementiri del poble.

ALPENS

JARDINS DE LA TORRE

Els jardins de la Torre estan situats al voltant de la Torre. Es tracta d’uns jardins d’estil senyorial on destaquen diversos arbres de grans dimensions.

Els jardins estan formats per una esplanada travessada per un camí amb grava que porta fins a la porta. Aquesta s’utilitza actualment com accés principal on hi ha diferents taules amb moles de molí acompanyades de bancs de formigó, i emmarcada amb diversos arbres de grans dimensions, entre els que es compta alguns avets i castanyers. A l’antiga porta principal, formada per dos pilars de pedra que sostenen els batents metàl·lics, dóna accés a dos trams d’escala de pedra a partir dels quals el camí es bifurca formant un quadrat de camí de pedra, amb vegetació a l’interior.

Història

La Torre va ser construïda uns anys després del Casino, a la dècada dels anys trenta del segle XX, pel mateix promotor, l’empresari del món ferroviari Miquel Casals i Carles. Actualment és propietat de l’Ajuntament d’Alpens, que va adquirir la finca al maig del 2022.

ORISTÀ

CRIPTA / TRIBUNA D’ORISTÀ

La cripta o tribuna és una petita joia del romànic català. Es troba situada a un nivell inferior dins l’església de Sant Andreu d’Oristà (d’estil neoclàssic). Aquesta cripta, o possible tribuna, és l’únic vestigi que queda de l’antiga església romànica. És un recinte voltat de murs de diferents gruixos format per tres naus longitudinals separades per dues rengleres de columnes centrals formant arcs de mig punt i una volta creuada entre cada quatre elements de sosteniment. Tan sols una columna i una base de les centrals són originàries del temple romànic, i també ho són totes les que es troben adossades al mur que dóna a llevant.

Adossada al mur de tramuntana hi ha una escala que avui no condueix enlloc, però que en el seu moment comunicaria amb el nivell superior del conjunt romànic.

La cripta és una construcció de planta rectangular, i per la seva situació en relació a la resta de l’edifici, no sembla pas que hagués estat creada per ésser una cripta que no té cap relació amb l’absis ni amb el presbiteri. La seva configuració recorda més a una tribuna com les existents a la canònica de Santa Maria de Serrabona o la que hi havia al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Així doncs, és molt possible que l’anomenada “cripta d’Oristà” fos una tribuna pertanyent a l’antiga església romànica.

Història

La notícia més antiga sobre l’església de Sant Andreu és del 27 de febrer de l’any 923, quan pertanyia al castell d’Oristà. Uns anys més tard, al 942, ja és documentada com a església parroquial del lloc. No és fins l’any 1589 que en una visita pastoral del bisbe Pere Jaime, s’esmenta, per primera vegada, l’existència d’una cripta romànica: “Visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment”. Al segle XVI el bisbe Antoni Pasqual en feu una detallada descripció.

OLOST

CASTELL

El castell d’Olost es troba situat en una fondalada al sud del nucli urbà d’Olost, prop de la riera d’Olost. Està format per un gran edifici i una torre, de planta quadrada, coronada amb merlets i amb espitlleres com a obertures originals. A l’esquerra hi ha les restes d’un possible matacà i diverses fines espitlleres.

La façana principal de l’edifici, orientada a l’oest, presenta una portalada d’arc rebaixat al primer pis a la qual s’accedeix a partir d’una escalinata de pedra moderna. La façana sud presenta un portal d’arc de mig punt a la planta baixa, que constituïa l’antiga entrada principal al castell.

Història

Es tracta d’un castell restaurat, i documentat el 1117 en el testament de Bernat Guillem d’Olost el castell va sorgí de la descomposició del terme primitiu de l’antic castell d’Oristà. El castell no fou mai una fortificació estratègica de defensa tal com ho indica la seva situació sinó que fou més aviat una residència rural senyorial, erigit com a aglutinador d’unes possessions feudals.

SOBREMUNT

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ

Es tracta d’un temple que correspon al resultat de l’ampliació que es va fer a la segona meitat del segle XVIII d’una antiga església bastida el 1620.L’església consta d’una sola nau, flanquejada per capelles laterals que allotgen sengles altars. En la capçalera, el presbiteri es troba situat entre la sagristia, a la dreta, i la capella del Santíssim, a l’esquerra; centrat per la imatge de Sant Martí, es troba decorat amb notables pintures modernes, situades en el plafó del fons i en el sostre.

Història

L’església apareix documentada per primera vegada l’any 1094 quan ja feia temps que exercia de parroquial apareixent en els llistats de parròquies del bisbat de Vic d’entre els anys 1025 i 1050 amb el nom de “Supra Monte”. Aquesta parròquia es trobava situada dins el terme del castell de Voltregà, sota la jurisdicció del qual estigué fins a principis del segle XIX. Aquest edifici romànic, però, no ha arribat als nostres dies ja que fou totalment renovat vers l’any 1620 i ampliat al segle XVIII.

SANT FELIU SASSERRA

CAPELLA DE SANTA MAGDALENA

La capella de Santa Magdalena es troba situada al final del carrer Santa Magdalena al poble de Sant Feliu Sasserra.

És una capella de petites dimensions orientada a ponent, d’una sola nau decorada amb un seguit de columnes i cornises de guix. La façana principal orientada a l’oest, està articulada per una gran portalada emmarcada amb grans blocs de pedra regular treballada. A la llinda, s’hi troba la data de 1762 inscrita dins d’un segell. Coronant la porta, s’hi ubica un frontó motllurat triangular amb els vèrtexs decorats amb petits pilars d’extrems ovalats, i amb una creu llatina al centre.

Història

Situada dins l’antic terme d’Oristà, al lloc de Sasserra, apareix esmentada el 1288 tot i que l’actual edificació no conserva cap resta d’època romànica. L’edifici conservat actualment d’estil neoclàssic fou bastit sota la nova advocació a Sant Salvador d’Horta el 1762 segons mostra la data de la llinda.

SANT BARTOMEU DEL GRAU

SANT JAUME DE FONOLLET

Petita joia del romànic del Lluçanès, del segle XI, compta amb un bonic absis i una antiga portalada a migdia.

L’església, d’una nau és coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un sol absis amb una finestra centrada de doble esqueixada. Exteriorment l’absis està decorat amb un fris d’arcuacions cegues, distribuïdes en sèries de quatre, entre cada dues bandes llombardes. Al mur del costat de migjorn s’obre una altra finestra de doble esqueixada, i un portal amb dovelles en arc de mig punt, sense cap element decoratiu que conserva un bell forrellat. Curiosament un portal d’unes proporcions i característiques semblants a aquest, es troba també el mur de ponent, avui dia sense accés. Corona la façana un campanar d’espadanya de dos ulls.

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc de Fenollet. No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau.

El lloc de Fenollet apareix esmentat l’any 1179, quan el bisbe de Vic Pere Redorta consagrà la propera església de Sant Miquel de l’Erm. Encara que l’església sigui molt anterior, no és fins el 1257 que apareix documentada l’església de Sant Jaume. Entre els segles XV i XVII consta que l’església tenia dotació pròpia i rebia delmes i primícies de masos veïns.

PRATS DE LLUÇANÈS

CAL SOLÉ

És una antiga masia situada al poble de Prats de Lluçanès, del segle XVIII. Està formada per planta baixa, un pis i golfes, amb un mur de pedra treballada petita força regular i obertures emmarcades amb pedra treballada de grans dimensions, i una data inscrita de 1769 al primer pis amb la inscripció Antoni Esmerats Perayre, i una de 1787 al segon pis. La casa compta amb una lliça amb fogaina, i diverses antigues corts pel bestiar.

Història

És una casa situada al carrer hospital, a l’entrada sud del poble. Tradicionalment es diu que havia estat una antiga hospitalitat: casa d’acolliment per als viatgers. També es coneix com a Cal Montanyà i s’hi recullen les dades meteorològiques des de 1932, ja que és una estació meteorològica.

PERAFITA

GOLFES DE CAL PRATS

Cal Prats és una antiga casa de poble situada al carrer Major que fa cantonada amb la plaça Sant Antoni. Està formada per planta baixa, un pis i golfes, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal.

A la casa hi havia hagut una fàbrica de fideus; era una fàbrica familiar on elaboraven fideus per a comandes particulars. A la planta baixa de la casa hi havia l’obrador dividit en dues parts. A la part del darrere de la casa s’elaborava la pasta (la farina la portava cada particular) i també s’amassava a partir d’un mecanisme que es feia funcionar a través de la força d’una mula que girava donant voltes en cercles. Un cop la pasta estava preparada es feien els fideus, ja a la part del davant de la casa que també feia de botiga, omplint una màquina que tenia uns motlles amb diferents formes: es podien fer fideus fins, fideus gruixuts, macarrons i tallarines, depenent del motlle i les preferències dels particulars. 

A mesura que anava sortint la pasta, es tallava i s’estenia sobre una taula horitzontalment. A continuació s’havia de transportar a les golfes de la casa on a través d’un sistema d’estenedors de corda a diferents nivells es deixava assecar durant alguns dies. Els fideus s’enrotllaven fent un niu i els macarrons només es tombaven fent una forma curvilínia.

Més informació i contacte:

intrus@consorci.llucanes.cat
93 888 00 50 / 618 652 187

Comparticions