El passat dissabte 14 de setembre es va organitzar la visita final de campanya d’excavacions al parc arqueològic de Puig Ciutat.
Durant la jornada, l’arqueòloga Àngels Pujol va presentar els resultats de les quatres setmanes d’excavacions. Enguany els treballs s’han fet en un graner d’època romana republicana destruït durant la batalla que va posar fi a la vida al poblat. El graner compta amb cinc sitges subterrànies on es guardava el gra. Una d’elles va ser excavada per complet l’any passat. En els treballs d’aquest estiu se’n han buidat dues més, on s’han trobat restes de fusta carbonitzada i microfauna: diversos conills i rates. A les dues altres, pendents de completar, s’han localitzat esquelets de vaca i cavall. S’ha recuperat també una gerra de ceràmica gairebé sencera, a la qual només li falta el coll i la nansa. La troballa d’aquestes restes dins les sitges respon al seu ús com a abocador intencionat d’algunes de les restes de la batalla i al seu posterior reompliment amb l’enderroc de les parets i el sostre de l’edifici.
En paral·lel a la presentació de les excavacions, es van dur a terme dues activitats més. En la primera, en Robert Tamba va explicar la metodologia de treball emprada a Puig Ciutat, insistint sobretot en la importància del registre i entrant amb més detall per descriure el procés d’una fotogrametria, que és un mètode que permet generar models 3D a partir d’una seqüència de fotografies. La segona activitat era de recreació històrica. L’Eduard Ble, amb altres membres del grup Evocati, van escenificar el dia a dia d’un campament romà posant especial èmfasi en les diferents etapes d’un enfrontament cos a cos entre soldats.
Les excavacions d’aquest estiu s’han organitzat en dues campanyes: la primera, del 12 al 24 d’agost, es va fer amb estudiants d’arqueologia i voluntaris de la zona, i es va finançar amb els Projectes quadriennals de recerca de la Generalitat de Catalunya. La segona, entre el 2 i el 13 de setembre, es va dur a terme amb arqueòlegs professionals. Aquests últims treballs es van poder assumir gràcies a una subvenció de la mateixa Generalitat destinada als municipis per a la inversió en la gestió del patrimoni arqueològic. Es va comptar també amb el suport administratiu i logístic de l’Ajuntament d’Oristà, el Consorci del Lluçanès i la Diputació de Barcelona.
