Una nova pantalla d’observació permet identificar els principals mamífers i aus aquàtiques que es poden observar durant diferents èpoques de l’any al Pantà de la Gavarresa.
També s’han realitzat dues jornades educatives per sensibilitzar i donar a conèixer l’entorn i la biodiversitat dels espais naturals.

El patrimoni natural del Lluçanès és excepcionalment divers gràcies a la seva situació geogràfica, que abasta tant zones de mitja muntanya com els espais fluvials, les zones humides, els hàbitats agraris, els boscos, bosquines, prats i pastures. Aquest entramat configura un territori en mosaic que ha de poder conviure i sobreviure a les exigències de la societat i conservar-ne els valors.

El Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya és una de les peces que sustenten la conservació de la biodiversitat al nostre país. Dins del Lluçanès, en aquesta matriu d’espais naturals en destaquen: La Riera de Sorreigs i la Riera de Merlès, ambdues incloses dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) i Xarxa Natura 2000.

Les zones humides són un dels ecosistemes més diversos i rics biològicament però, alhora, particularment fràgils i vulnerables. La Direcció General de Polítiques Ambientals ha elaborat l’Inventari de les zones humides de Catalunya. Segons aquest, al Lluçanès figuren com a Espai Natural Protegit de zones humides el Torrent i Pantà de Garet, El Pantà de la Fusta i el Pantà de la Gavarresa.

 

Recursos per l’observació de fauna

El Pantà de la Gavarresa és un pantà situat a la riera Gavarresa, al municipi d’Olost, de 7,77 Ha. És la zona humida més important del Lluçanès, sobretot per les seves comunitats faunístiques. La cua del pantà està format per un bosc de ribera dominat per pollancres i un extens bogar. La vegetació de l’entorn està formada majoritàriament per boscos de pinassa i pi roig, amb roures.

La fauna és l’element natural més destacable del pantà. Entre els amfibis hi ha citada la granota verda, el gripau comú, la reineta i la granoteta de punts. Entre els ocells nidificants hi ha presència d’ànec collverd, polla d’aigua, i balquer. Entre els ocells de pas s’hi ha citat bernat pescaire, agró roig, xivitona vulgar, becadell i rascló.

S’ha instal·lat una pantalla d’observació que compta amb dos plafons amb els principals mamífers i aus aquàtiques (sedentàries i nidificants, o hivernats), així com les principals aus aquàtiques de pas que es poden observar durant diferents èpoques de l’any al pantà.

 

Activitats de sensibilització ambiental

Per tal de posar en valor aquests espais també s’han realitzat dues jornades educatives per sensibilitzar i donar a conèixer l’entorn i la biodiversitat dels espais naturals del Sorreigs i del Pantà de la Gavarresa.

Una de les activitats va servir per conèixer la fauna i la flora de la riera del Sorreigs, dinamitzada per ADEFFA, que va permetre conèixer l’ecosistema fluvial, la qualitat de la vegetació de ribera, la fauna de ribera i les característiques físicoquímiques de l’aigua. Durant la sortida es van identificar gairebé 40 espècies diferents de vegetals i animals, dues d’elles noves dins del cens d’espècies del Lluçanès que manté l’Observatori ciutadà de la Biodiversitat del Lluçanès: arna (Orthosia cerasi) i porquet de riu (Proasellus coxalis).

L’altra jornada va permetre descobrir l’espai natural protegit del Pantà de la Gavarresa o pantà de Rexach, els ocells que hi habiten (sedentaris i nidificants), les aus aquàtiques de pas, la vegetació de ribera i la funció que fan a l’ecosistema. Es van poder identificar un total de 48 espècies entre ocells, peixos i papallones.

Aquestes actuacions han comptat amb els suport dels ajuntaments de Sobremunt i Olost, i de la Diputació de Barcelona.

 

Comparticions