Reconeixement a les dones pageses

Dotze dones de dotze municipis del Lluçanès: pageses, pastores, agricultores i ramaderes. Algunes d’elles ja jubilades amb tota una vida dedicada al bestiar, a la casa i a les feines de pagès; altres són dones actives que han mantingut negocis familiars vinculats a la pagesia i finalment dones joves amb idees emprenedores i projectes de futur.

Nascuda a Alpens el 30 de Juny de 1949, a Comià, casa de pagès on tenien vaques, cabres, ovelles, conills, gallines, porcs…

A l’edat de 7 anys ja ajudava amb moltes ganes a cuidar el bestiar amb el padrí. Quan tenia 8 anys, però, la família es va vendre les cabres i les ovelles, fet que la va entristir molt.

Després de viure dels 16 als 31 anys a la ciutat de Vic, on va estar treballant en fàbriques, va tornar a Alpens, amb la família que havia creat, i van agafar el Casino. Tot i això, l’enyorament d’aquelles cabres i ovelles de quan era nena, va fer que aconseguís tenir un ramat de 50 cabres, del qual en treia cabrits, formatge i mató.

Anys més tard, va marxar del Casino i amb molta pena va haver de vendre’s les cabres, però la seva passió per aquest bestiar va fer que als 53 anys, portant el Refugi Puigcercós al Molí de la Farga, tornés a tenir un ramat de 25 cabres, que va mantenir fins a la jubilació. A l’actualitat, amb gairebé 75 anys, somia amb tornar tenir cabres.

Va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a Barcelona, i després va anar a Lleida a fer la superior on, un cop acabats els estudis, s’hi va quedar a treballar.

L’any 2016 va adquirir la finca del Castell de Lluçà i es va incorporar com a jove agricultora. Va decidir cultivar tarongina de manera ecològica i propera a l’agricultura regenerativa, ja que li va semblar un conreu interessant perquè no hi havia gaire gent que es dediqués a aquest tipus de planta aromàtica.

Actualment conrea 1,5 hectàrees de tarongina ecològica i una hectàrea de llúpol ecològic amb reg de suport.

La Milagros va ser la més petita de 7 germans, nascuda a Comalrena, d’on els seus pares n’eren els masovers. Va aprendre a fer totes les tasques de pagès: “jo anava al camp, munyia les vaques dos cops al dia, les treia a pasturar, donava menjar als conills”. També collia les gavelles, segava i portava l’hort. A l’hivern podia anar a l’escola però quan arribava la primavera l’havia de deixar per poder treballar a casa.

Amb 17 anys va conèixer el que seria el seu marit i va anar a viure a Tiana i a Montgat dedicant-se a la feina de dependenta en una perfumeria fins que es va jubilar. Durant els anys que va viure lluny del Lluçanès, va pujar a Olost cada cap de setmana i des de fa un temps que hi torna a viure. És una persona implicada en totes les activitats del poble.

És originària de Molins de Rei, al Baix Llobregat.

Volta pel Lluçanès perquè el seu company és de la Torre d’Oristà i fa gairebé dos anys van decidir agafar el relleu de la Granja de Cal Toni. Vol recuperar la venda directa de carn de vedella i, amb el temps, potser també tenir altres animals.

Tot i ser nova en el món de la ramaderia, està molt il·lusionada amb aquest projecte i té moltes ganes de seguir aprenent.

Provinent del món de la construcció, l’any 2012 va decidir posar un petit ramat de cabres alpines de llet a la casa de pagès que tenia. Durant uns quants anys, va tenir el ramat i munyia cada dia al matí i dos cops a la setmana portava la llet a un petit obrador de la comarca.

El setembre del 2020, per problemes de salut, va haver de traspassar el ramat a un altre ramader del Lluçanès.

Actualment, continua tenint unes quantes cabres i unes quantes ovelles, sense mascle, simplement com a animals de companyia i per mantenir l’entorn. Viu a la casa de pagès i té una part de la casa destinada al turisme rural que gestiona ella mateixa.

Filla d’un pastor d’ovelles de Sisquer, al Solsonès, i casada amb un altre pastor d’ovelles de Saldes, als peus del Pedraforca. Ella i els seus pares eren mossos de la casa del Grau (Cal Jep), on va conèixer el que seria el seu marit, que hi havia anat per treballar de pastor i s’hi va quedar de pubill.

Junts van muntar, a Prats de Lluçanès, un negoci familiar que va durar 34 anys, de 1955 a 1989, on ell feia de ramader i ella de carnissera.

La Rosita venia principalment xai, i també porc i vedella que sacrificava a l’escorxador municipal de Prats amb la resta de carnissers i xarcuters. Feia llardons i cotnes i embotia bulls, fuets i llonganisses, i també venia pollastres i conills.

Era bona tallant la carn de xai a mà, amb un tallant enorme, i fent mocades (neteja de budells per embotir).

Va néixer el 1944 en una casa de pagès de Vinyoles, a Clarà, on els pares hi feien de masovers: portaven la terra, tenien un ramat d’ovelles, algunes vaques, dos bous i dues eugues.

Des de ben petita ja feinejava, ja que la seva mare va morir quan ella tenia quatre anys i els 7 germans havien d’ajudar perquè la feina sortís.

Després d’uns anys de masovera a Santpedor, durant els quals combinava la feina al camp amb la de repassadora en una fàbrica tèxtil, va anar a viure al Mas Torrents de Sant Agustí de Lluçanès amb el seu futur marit, pagès de Sant Feliu Sasserra, els seus sogres i un cunyat.

A part de les feines de la llar i de cuidar els fills, al llarg dels 44 anys que va viure-hi, s’ocupava de cuidar els conills, les gallines i les truges, entre moltes altres coses. Recorda amb il.lusió quan van posar en funcionament la granja de pollastres a l’Alou, indret on més endavant s’hi construïren també la casa en la qual viu actualment.

Als seus 79 anys, quan pot, encara s’escapa a veure els pollastres de la granja i segueix ocupant-se d’alguna conilla que té per consum propi.

Fa més de 30 anys que es dedica al món de la pagesia. Des de ben petita ha tingut molt clar que volia ser pagesa i seguir el negoci familiar de vaques de llet. Sempre ha volgut continuar amb el negoci que els seus avis havien començat i ara, que segueix al capdavant de l’explotació de Mas Rogers, sent que tot l’esforç ha valgut la pena.

Considera que té molta sort de poder treballar en un entorn privilegiat i d’oferir un producte de qualitat molt ben valorat per la gent.

Va néixer a Mas Orra en una família pagesa on, des de ben petita, ja ajudava amb les feines. Es va casar amb un home pagès amb qui va anar a viure a Mas Pujols, on ha fet de pagesa ben activa fins que s’ha jubilat.

Sempre li ha agradat la seva feina, tot i que admet que requereix molt sacrifici i que se li han de dedicar “moltes hores i ben poques festes”.

La Maria Àngels ha cuidat el petit bestiar (conills, gallines…), ha ajudat a  munyir, ha portat el tractor, ha cuidat els porcs… i “tot això combinat amb el que vol dir portar una enorme casa de pagès, cuidar els fills, etc.”

Pensa que la dona pagesa ha estat poc reconeguda: “en la majoria de casos, la dona ha estat el pal de paller invisible, aparentment fent petites feines, però a la pràctica fent-ne moltes, moltíssimes”.

Coneguda com la Inés de Cal Boixeres.

Des de ben petita va començar a ajudar a casa amb les feines de pagès, primer donant menjar als animals i més tard munyint les vaques i cuidant el bestiar. A més a més, també anava a l’escola i cuidava fills d’altres famílies.

Als 20 anys es va casar i va continuar fent la mateixa feina: cuidar el bestiar, tallar sorgo al camp, munyir les vaques, cuidar l’hort i, amb la seva vespino, anar a la granja a donar menjar als porcs.

Un cop jubilada ha deixat la granja i el camp, però ha continuat portant l’hort i fent la feina de la casa.

Nascuda a Barcelona, era una nena de ciutat que sempre jugava a fer de grangera i somiava que viuria en una masia. De jove, especialment durant l’etapa universitària, va estar molt implicada en diferents moviments socials i, ja adulta i embarassada del seu primer fill, va sentir l’impuls de fer possible el futur que defensava.

Després de 4 anys buscant per diferents llocs del territori català perseguint la idea de crear una comunitat de famílies que treballés en un model de producció per garantir una petjada ecològica positiva, va començar a gestionar una finca de 25 hectàrees a Sant Martí d’Albars, que fa més de 10 anys que tira endavant.

La granja, gestionada per la Cooperativa Mas Les Vinyes SCCL, combina la producció d’hortalisses i verdures, la venda de carn de pastura amb un ramat de 60 ovelles, la producció d’ous i mel, i la producció de fruita amb un sistema agroforestal que imita els patrons de la natura. A més, la finca és un centre de formació, demostració i assessorament que acompanya altres finques en el procés de millora de la seva eficiència energètica, la gestió de l’aigua, la producció agroecològica regenerativa i la creació d’activitats que reforcin l’economia social i solidària.

Va néixer a pagès i des de sempre li agradat l’estil de vida: treballar per obtenir aliments i mantenir l’entorn forestal i rural. Per això, des de petita s’ha dedicat a donar un cop de mà a casa amb les feines que s’havien de fer i ja de gran va decidir dedicar-s’hi exclusivament, ja que sempre havia tingut clar que volia continuar el negoci familiar.

El 2017, i per raons econòmiques, es va veure obligada a canviar l’orientació de l’explotació deixant les vaques de llet i posant vaques de carn. Al mateix temps, continuava tenint un ramat petit d’ovelles i el 2020 va començar la venda directe al consumidor de carn de xai.

La seva il·lusió és poder continuar treballant a l’explotació familiar sense haver-la de convertir en una gran empresa perquè sigui viable econòmicament.

Consulta en aquest enllaç les activitats programades al Lluçanès amb motiu del 8-M 2024.

Comparticions