Els resultats de l’excavació de Puig Ciutat 2017

/Els resultats de l’excavació de Puig Ciutat 2017
Entre els dies 17 de juliol i 4 d’agost de 2017, ha tingut lloc una nova intervenció arqueològica al jaciment de Puig Ciutat (Oristà). Tal i com s’ha anat informant, en aquesta ocasió, la intervenció ha estat motivada pel projecte de col·laboració internacional entre el Consorci del Lluçanès, l’School of History Classics and Archaeology of Edinburgh, l’Ajuntament d’Oristà i l’Equip de Recerca del jaciment de Puig Ciutat.

Per dur a terme els treballs de camp s’ha comptat amb la participació de fins a 7 membres de l’Equip de Puig Ciutat que habitualment treballa al jaciment (arqueòlegs, geofísics i especialistes en diversos camps de l’arqueologia); 15 alumnes i 2 professors de la Universitat d’Edimburg.

S’ha comptat amb el suport econòmic, administratiu i logístic del Consorci del Lluçanès i l’Ajuntament d’Oristà. Han aportat finançament, juntament amb les dues administracions anteriors, la Diputació de Barcelona, fons europeu, Universitat d’Edimburg i els propis alumnes.

Els objectius proposats per la campanya combinaven la recerca arqueològica amb la formació dels estudiants.  Així, com a objectius d’excavació i punts d’estudi, s’han destacat els següents:

  1. Ampliar el coneixement sobre els edificis que configuren l’assentament. Excavar dues de les habitacions d’un edifici de planta rectangular (edifici 3), aparentment incendiat, identificat per la prospecció geofísica a ponent del praetorium (edifici de comandament)
  2. Millorar el coneixement sobre la muralla. Definir l’estructura de tancament de l’assentament pel vessant sud, així com un possible segon accés a l’assentament per aquell costat. Així com avaluar la possible presència d’elements metàl·lics (tatxes de caligae i projectils de fona) a l’entorn de la porta i el camí d’accés (fossilitzat en el vessant sud), que permetessin parlar d’un assalt a l’assentament per aquell costat.
  3. Avaluar la possible presència d’una necròpolis damunt la masia de la Fàbrega, punt on durant la campanya de 2016 es va localitzar una fossa amb restes d’una inhumació.

La majoria dels estudiants que ha participat en la intervenció estan cursant els primers cursos de la carrera a la Universitat d’Edimburg (a excepció de 3 alumnes de màster i doctorat), es va dissenyar d’inici una campanya plantejada en sentit formatiu que englobava: el treball de camp posant en pràctica l’excavació, la documentació de camp i les sessions pràctiques de prospecció superficial, el treball de laboratori i les sessions formatives teòriques.

Com es habitual en les campanyes d’excavació a Puig Ciutat, els resultats obtinguts i materials extrets, demostren i re confirmen la teoria de què l’assentament va ser destruit pel foc durant una batalla entre els exèrcits romans: el de Pompeu i el de Juli Cèsar.

Segons les primeres avaluacions de l’equip de recerca, en l’edifici excavat s’ha localitzat molt bé el perímetre dels edificis i s’ha trobat el què seria el primer pis de l’edifici enderrocat on s’han recuperat fragments de bigues, possiblement del sostre, que haurien estat cremades. Pel què fa al material, s’han recuperat materials ceràmic de diferents tipus: objectes pensats pel transport de llarga distància (ánfora) que vindria del Nord d’Àfrica, de la zona de Trípolis a més d’una vaixella de taula fina importada de la zona de l’actual Itàlia, de la ciutat de Cales. Altres productes de producció local o regional obtinguts han estat ceràmiques comunes com una gerra per contenir líquid i dos kalathos  (recipient que tradicionalment s’ha dit que contenien mel i que s’han trobat ja alguns altres a Puig Ciutat). També ha aparegut ceràmica a mà: olles fetes a mà que anteriorment, en época romana republicana, són utilitzades per cuinar i poder-les utilitzar al foc. Per tant estem parlant d’elements per transport, cuinar i menjar.

En el mateix edifici i com a tret singular, s’han obtingut dos projectils de fona, que fan pensar en aquesta ultima fase d’ocupació romana. Són els primers projectils obtinguts en aquest costat propers a la muralla.

Sobre la muralla, s’han detectat els dos trams al marge del camp. S’interpreta, tot i que falten més elements per datar-ho, que en algun moment posterior, segurament passada la batalla, s’espolia la pedra de la muralla probablement per a utilitzar-la per a una altra construcció o feixes de camp, fins i tot.

A part dels resultats materials obtinguts, l’avaluació de l’excavació ha estat altament positiva tant a nivell arqueològic, com humà. Poder comptar amb l’equip de recerca habitual més el professorat de la Universitat d’Edimburg, ha permès poder contextualitzar amb més precisió els resultats obtinguts.

Ja a hores d’ara, s’han tapat les zones treballades a l’espera de poder-les reobrir en una propera campanya que de ben segur permetrà continuar amb els resultats obtinguts i avançar en la consolidació del jaciment.

 

Han compartit
2017-08-18T14:46:45+00:00 18 agost, 2017|Turisme|