La comarca

La comarca 2017-03-20T10:15:00+00:00

El Lluçanès és una comarca natural situada en un altiplà al centre de Catalunya, entre els cursos mitjans del Llobregat i del Ter.

Amb una extensió aproximada d’uns 400 km2, el Lluçanès està integrat per un total de 13 municipis: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu de Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Sobremunt i Santa Maria de Merlès.

El paisatge del Lluçanès està marcat sobretot per l’activitat agrícola i ramadera. Aquesta tradició agrària queda ben palesa en diverses manifestacions culturals, arquitectòniques, socials, històriques i físiques de la comarca. Així el Lluçanès esdevé un territori rural en mosaic, amb zones àmplies de conreu, extensions considerables de boscos i espais naturals rellevants, habitatges disseminats, nuclis petits i compactes i pastures. Cal destacar també l’activitat de la transhumància, per la seva importància en la història, el tarannà i l’estructura del paisatge del Lluçanès, així com el ric patrimoni natural, arquitectònic i immaterial.

BREU HISTÒRIA DEL LLUÇANÈS

A l’any 905 amb l’Acta de Consagració de Monestir de Lluçà ja apareixen moltes de les parròquies que configuren el Lluçanès actual i per tant és l’any en que hom considera que el Lluçanès adquireix una certa importància històrica mantinguda fins avui.

Els dos castells feudals que estructuraven els 400km2 de territori que ocupa el Lluçanès eren el d’Oristà al sud, avui desaparegut i el de Llucà al nord amb importants vestigis actualment conservats.

Les tibantors entre els súbdits i una família feudal s’incrementaren a partir de l’any 1.376. Els súbdits volien dependre de la corona i s’inicia tota una successió de conflictes, lluites i Guerres Remeses per aconseguir la Sotsvegueria. Finalment el 5 de febrer de 1.611 Francesc d’Agulló, senyor de la baronia del Lluçanès, ven la baronia al rei i als prohoms del Lluçanès per 7.000 lliures i la Sotsvegueria passa a ser una realitat convertint-se en capital Sant Feliu Sasserra. Aquí trobem un edifici renaixentista, avui seu de l’ajuntament, que fou la casa del Consell i Jurats del Lluçanès.

Malgrat això al llarg del segle XVII Catalunya està immersa en una crisi social i econòmica. La Guerra dels Segadors (1640-1652) i d’altres revoltes porten a la desestructuració del camp i a la consolidació del fenomen del bandolerisme. Al Lluçanès el principal exponent és Perot Rocaguinarda, nascut a Oristà.

La Guerra de Successió a principis del segle XVIII fou molt dura al Lluçanès. Dels tots els pobles que es cremaren a Catalunya per les tropes borbòniques, tres foren del Lluçanès, Prats de Lluçanès per dues vegades, Sant Feliu Sasserra i Oristà, fet que demostra que fou territori de lluita, ja que estava situat entre l’estratègic Castell de Cardona al Bages i la ciutat de Vic, importants nuclis de resistència.

Al finalitzar la guerra al 1.714, Catalunya va experimentar un important progrés econòmic i demogràfic, el Lluçanès aprofita la proximitat dels ramats transhumants per proveir-se de llana i començar una incipient indústria tèxtil que al segle XIX passà a dependre del cotó. És l’origen de la indústria tèxtil actual. En el segle XVIII les estamenyes i baietes de les poblacions dels Lluçanès són molt apreciades i s’exporten a la resta de Catalunya, així com també a Aragó i Castella. La població, a finals de segle, augmenta fins a 8.000 persones.

Al segle XIX el Lluçanès perd població ja que la gent jove marxa a treballar a les colònies tèxtils dels rius Ter i Llobregat, i a més en aquest segle el Lluçanès torna a ser terra de lluita ja que s’hi succeïren multitud de guerres. Del 1.809 al 1.812 és ocupat i saquejat sis vegades per tropes franceses. Les tres Guerres Carlines també afectaren negativament el Lluçanès.

El dia 9 de juliol de 1.873 va succeir la Batalla d’Alpens on el brigadier Cabrinetty de les tropes liberals fou assassinat per homes del general carlí Francesc Savalls. Aquest últim fou nomenat marquès d’Alpens i el rei Carles VII feu encunyar una medalla honorífica. Malgrat tot, a finals de segle la població es recupera i arriba al màxim històric de 12.000 habitants.

El segle XX la població torna a davallar donada la mecanització del camp, la Guerra Civil i l’emigració cap a les capitals de comarques veïnes, Manresa, Vic i Berga.

HISTORIAL SOBRE LA TRAMITACIÓ DE LA COMARCA

El dia 13 d’octubre de 2010 es va presentar davant el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya la proposta formal per a la creació de la comarca del Lluçanès. La sol·licitud la van fer els ajuntaments d’Alpens, Lluçà, Olost, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. Tres ajuntaments, Oristà, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès van expressar mocions de suport a la creació de la comarca i, únicament, el municipi de Sant Bartomeu del Grau no es va manifestar al respecte.

A la sessió de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya celebrada el 13 de febrer de 2014 s’acordà amb el vot per unanimitat dels membres presents a la sessió, d’informar favorablement l’expedient de creació de la comarca del Lluçanès.
El 19 de juny de 2014 la Comissió Jurídica Assessora emet informe sobre la proposta de creació de la comarca.
El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar, en la sessió del 30 d’octubre de 2014, la Moció 153/X sobre la creació de les comarques del Moianès i el Lluçanès en la qual s’acordava la realització d’una consulta abans de la presentació del projecte de llei.
Els ajuntaments del Lluçanès, conjuntament amb el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya acorden realitzar la consulta el dia 26 de juliol de 2015. El mateix Departament regula la consulta amb el document de regles específiques del «Procés de participació ciutadana sobre la creació de la comarca del Lluçanès»

Ell dia 22 de juny de 2015 els alcaldes del Lluçanès signen «L’Acord de Santa Creu» en el qual es comprometen a fer campanya activa sobre el procés per tal d’aconseguir el reconeixement comarcal, fomentar la més alta participació possible en la consulta i treballar perquè el principal òrgan de govern de la nova comarca sigui el Consell d’Alcaldes.

El dia 8 de juliol de 2015, en una reunió celebrada a Barcelona a la seu del Departament de Governació i Relacions Institucionals s’acorda un document sobre la consulta on es regula la participació,la capitalitat i les condicions per esdevenir comarca.
El dia 21 de juliol de 2015, l’Òrgan de control acorda un document sobre acords i condicions generals i aspectes logístics i procedimentals de la consulta que se celebrarà el dia 26 de juliol de 2015.
El dia 26 de juliol es va portar a terme la consulta en la qual es va obtenir un total de 2656 vots positius ( 70,73% dels votants), 993 vots negatius (26,44%), 84 blancs ( 2,24%) i 22 nuls ( 0,59%). En vuit municipis va guanyar el sí i en cinc el no.

Posteriorment els respectius plens municipals van ratificar els resultats de la consulta.

El dia 17 de març de 2016 una delegació d’alcaldes del Lluçanès van visitar els grups parlamentaris per tal debatre sobre el tràmit de la creació de la comarca del Lluçanès.

El dia 3 de maig de 2016 la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la sol·licitud presentada per tots els grups parlamentaris per crear la ponència redactora de la proposició de Llei de creació de la comarca del Lluçanès.

El dia 7 de maig de 2016 els alcaldes i regidors del Lluçanès, reunits en la trobada d’alcaldes i regidors, fan públic un posicionament per traslladar l’agraïment als Grups Parlamentaris i la Comissió de Governació per tal d’haver creat la ponència, i se’ls demana celeritat.

El dia 22 de novembre de 2016 els alcaldes del Lluçanès es reuneixen al Parlament amb la ponència redactora de la llei de la nova comarca del Lluçanès.

El dia 12 de desembre es publica al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya la Proposició de Llei de creació de la comarca del Lluçanès, elaborat per la Ponència.

Han compartit